Èlia La síl·laba tònica d'aquest nom de persona és la primera, és a dir, es tracta d'un mot esdrúixol. Per tant, cal pronunciar-lo i escriure'l amb accent obert sobre la e: Èlia. [...]

obert a la e i amb una c al final del mot: Èric. Així, la grafia i la pronúncia d'aquest antropònim dependrà del cas al qual es faci referència: el primer, en què hi ha un mot agut, Eric, o bé el segon, que s'ha adaptat al català amb la grafia Èric.  [...]

Casals. Generalment, quan es fa referència a dos o més membres d'una mateixa família o nissaga, els cognoms es mantenen invariables, tot i que també es poden pluralitzar. Per exemple: Avui vindran a sopar al restaurant els Bofarull i els Montcada (o els Bofarulls i els Montcades). Vol estudiar la [...]

La forma normativa d'aquest cognom és Comesolives o Comesòlibes, segons el seu origen etimològic. Les variants prenormatives Comasolivas i Comasolives no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans. [...]

Els noms propis de persona es poden abreujar i donen lloc als hipocorístics, és a dir, formes amb caràcter afectuós o familiar, usades en registres informals. En general, se solen formar per truncament: 1. La forma tradicional consisteix en el truncament de la part final del mot, que inclou la [...]

El nom propi Ventura (reducció de Bonaventura), encara que pugui tenir com a origen un sant (masculí), també s'ha considerat i emprat com a femení, segurament afavorit pel fet que com a mot comú és femení. Així doncs, es pot aplicar tant a un home com a una dona.  [...]

sant Josep Obrer El nom amb què es coneix sant Josep, patró dels treballadors i espòs de Maria, és sant Josep Obrer.  [...]

A l'hora d'escriure el nom o els cognoms d'una persona, no hi ha cap norma gramatical que determini si s'han d'escriure amb guionet o sense. Per exemple:  Joan-Anton o Joan Anton Anna-Clara o Anna Clara Així, l'ús o no del guionet en noms compostos de persona és una tria estrictament personal [...]

Molts catalans posen una i llatina entre els seus cognoms; per exemple: Jordi Soler i Martí o Maria Secanell i Peris. Però també n'hi ha d'altres que no hi posen la conjunció i; per exemple: Antoni Puig Roca o Carme Torres Coromines. Posar una i entre els cognoms depèn del costum o la preferència [...]

, i ho reflecteix en l'onomàstica, és a dir, en els noms propis. Així, en el cas del català, tenim noms que provenen, entre altres, de la civilització romana (Marc o Clàudia), de la religió cristiana (Maria, Pere o Joan), de la cultura germànica (Albert, Bernat o Elvira) i també de la cultura aràbiga [...]